Com els àngels !!! Si, avui el equip,ha jugat com un equip i com els àngels, però per la caverna resulta que el MADRIZ a sapigut contrarrestar el joc del Barça i ens volem fer creure que això és bó.
Molta sort amb dues jugades al final de la primera i que caray, que tenen molt bons jugadors i molt perillósos, partit vibrant
Un detall del nostre entrenador Hassi Flick entre el Bayern i el Barça de 8 finals jugadas, 8 finals guanyades !!!
El Barça clar campió de la Eurocopa'26 ❤️
---------------------------------------
FC BARCELONA 3-2 REAL MADRID (Final Supercopa de España 2026. 11-01-2026)
El FC Barcelona ha aconseguit el primer títol de la temporada, després d’imposar-se en aquesta Final a un Real Madrid, que més enllà del resultat, va oferir una imatge d’inferioritat i de complexa des de la seva proposta.
RIVAL ACOMPLEXAT
Xabi Alonso va disposar d’entrada tres centrals, amb dos carrilers, marcatges a l’home al mig del camp, i amb Gonzalo perseguint De Jong. Tot això defensant en bloc baix, i a l’espera de poder esgarrapar amb alguna transició, confiant-ho tot al talent individual (principalment de Vinicius).
El Barça va dur el pes del partit, i la iniciativa del joc, elaborant amb paciència els atacs, tractant de desgastar el seu rival amb basculacions i perseguint les seves marques, a l’espera de poder trobar espais i atacar-los, però un Madrid molt rigorós i concentrat va fer molt poques concessions als blaugranes a la primera part, i va ser el conjunt de Xabi Alonso qui es va apropar (tímidament) primer a l’àrea blaugrana, filtrant pilotes a l’esquena de la defensa.
El Madrid jugava com un equip petit.
Però va ser el Barça el primer en colpejar, i ho va fer fent-li provar al Madrid de la seva pròpia medicina: recuperació, re-atac ràpid i pilota a l’esquena rival.
Així Raphinha, que ja hi havia amenaçat parell de minuts abans, va avançar el Barça al marcador.
MANCA DE CONTUNDÈNCIA DEFENSIVA
A aquest Barça de Flick li surten sempre els mateixos grans, i comet sempre els mateixos pecats: Juga tan al límit i amb les línies tan avançades, que a l’esquena si no és contundent i rigorós, és vulnerable.
Al Barça li va faltar contundència en els dos gols madridistes. Primer Vinicius va arrancar amb molt espai obert davant Koundé des de el mig del camp, i quan es va desfer del defensor francès (sense treure-li mèrit a la seva gran jugada), Cubarsí va arribar tard a l’ajuda i li va faltar contundència, mentre que en el segona gol, i tenint en compte que era la darrera acció de la primera part, a tots els jugadors els hi va faltar fer-se forts en les marques per defensar el córner, i massa jugadors madridistes van rematar a l’àrea blaugrana amb una comoditat relativa.
Fins i tot hi podríem dir que el Barça hauria pogut fer alguna cosa més per evitar concedir aquest córner que va suposar el gol de l’empat.
Si, ja sabem que aquest Barça de Flick amb aquesta proposta de joc, hi ha de conviure amb aquests riscos, però hauria de mirar que en aquestes situacions l’equip estigui més implicat, sigui encara més rigorós en els retorns, més ràpid i solidari en les ajudes, i sobretot més contundent en els duels individuals i cos a cos.
BARÇA PROPOSITIU, MADRID REACTIU
La segona part va tenir el mateix guió, i tot i que no va ser (ni de bon tros) el millor Barça, va ser el conjunt de Flick qui més buscava, qui més proposava, i qui va demostrar major desig de buscar el seu rival, d’atacar-lo i de guanyar-lo.
El Barça va voler jugar a futbol, mentre que el Real Madrid es va limitar a no deixar jugar, a dur el partit a un escenari de discontinuïtat i interrupcions de joc, i intercanvi de cops, confiant-lo tot a un cop de talent quan arribi el seu moment.
En el primer tram de la segona part, el conjunt de Xabi Alonso va aconseguir dur el partit al seu escenari, i va aconseguir també treure de polleguera a algun jugador blaugrana, però a mesura que passaven els minuts, l’equip de Flick va anar revertint mica en mica la situació.
El destí va voler que fos Raphinha, qui marqués (amb una mica de fortuna per un rebot en les cames d’un rival) el gol que li va donar al Barcelona el primer títol de la temporada.
El Madrid només va avançar línies i va pressionar a dalt en els darrers instants, però no en va tenir prou. Amb els seus doblet, Raphinha va ser considerat el millor jugador del partit, però jo tampoc hi passaria per alt el lideratge i l’extraordinari partit que va fer De Jong (especialment a la segona part), i la fredor, la seguretat que transmet, i l’autoritat de Joan García a la porteria.
Tot plegat que Hassi Flick amb dos temporades s'ha transformat amb la bestia negra dels merengons, de tres finals jugadas, tres finals guanyades i això només acaba de començar aquesta temporada !!!❤️💙
Visca,Visca,Visca,Visca el Barça❤️❤️💙💙❤️❤️💙💙❤️❤️💙💙❤️❤️ JoanFP