DESPRÉS DEL CLASIC,TEMPS DE DUBTES
Les actuacions del Barça de Hans Dieter Flick en el que duem de temporada, més enllà dels
discutibles resultats obtinguts (les derrotes contra Sevilla, PSG, Real Madrid, la punxada de Vallecas, lesvictòries sobre la botzina contra Levante o Girona, la victòria ajustada davant una mala Real Sociedad...), ens ha deixat la sensació de que en aquest inici de temporada, aquest
equip està lluny del seu sostre, i molt lluny de la seva millor versió que va exhibir, i a la que ens
tenia acostumats de la temporada passada. Però... quines son les causes de que aquest Barça
estigui lluny de la seva millor versió?
És un tema tàctic, tècnic, físic o mental?. Fins a quin punt
les baixes estan condicionant ó son una coartada per a justificar aquesta mala versió? L'equip està bé mentalment?
Per què els jugadors disponibles estan lluny de la seva millor versió? Hi ha també algun tema tàctic que s'hagi de revisar o ajustar? .
En aquest article, tractarem d'analitzar i valorar el moment de l'equip, les causes, esbrinar les possibles solucions, i fer-nos
unes possibles expectatives sobre fins a on pot arribar aquest equip aquesta temporada.
PANXA PLENA
És una actitud o un comportament involuntari dels jugadors, on potser ni se n'adonen o ni en
son conscients, però la fam de títols, la voracitat dels jugadors per a pressionar, ser intensos i rigorosos en les obligacions sense pilota, que va demostrar l'equip durant tot el curs passat, en aquest inici de temporada encara no s'ha vist, o s'ha vist solament en
determinats moments,
per impulsos i sense continuïtat.
Hem insistit en que, tenint en compte que l'impacte esportiu
de les derrotes més significatives d'aquesta temporada (que son les del PSG i Real Madrid) és reversible, i que encara queda molt de temps per endavant per a rectificar-les, tenen que ser
constructives i motivacionals, que li facin posar en perspectiva a tot l'equip (com a bloc i jugador per jugador), que tant de bo els hi hagin resultat doloroses, i que en un proper
enfrontament l'equip surti amb fam de saldar comptes pendents i amb lliçons apreses.
“ELS EGOS MATEN L'ÈXIT"
Aquesta frase de capçalera que va denunciar Flick després del partit de Vallecas, pocs partits
després del primer partit de Lliga on va manifestar que no li havia agradat el comportament
general de l'equip, o algun comportament individual després de que l'equip hagués deixat
encarrilat el partit, ens deixa entreveure que, almenys fins a abans de la primera aturada de seleccions, hi havien certs comportaments i/o certes actituds d'alguns components de la plantilla que no li estaven agradant.
Més enllà del que pugui passar de portes en dintre del vestidor (cosa de la qual no en tenim ni idea), de portes en fora alguns jugadors haurien de ser conscients de que son futbolistes 24 hores al dia, de que les seves responsabilitats no es
limiten només a jugar un partit de futbol, i de que contribuir a que el futbol cada cop més
s'apropi a un circ ó donar “carnassa" als “carronyers" els dispersa i els distreu del que realment
han de fer.
EL MÈTODE FLICK
L'expressió futbolística que ha volgut implementar el tècnic alemany, exigeixen una implicació col·lectiva total, una intensitat física molt alta, una concentració extrema i un rigor màxim, que
realment pot resultar a gran termini molt desgastant a tots els nivells, i molt difícil de sostenir
en el temps (en el sentit de desgast hi ha un perill de que hi podria haver-hi un desgast similar
al “mètode Bielsa”, per exemple), és a dir que Flick seria més un entrenador de cicles curts.
Des de el punt de vista emocional, Flick té la feina de motivar i seduir (i no saturar) als seus jugadors i covènce'ls de que, encara que de vegades que tindrem cops i caigudes, el seu
mètode és el camí a l'èxit, i de que necessita la implicació de tothom i la millor versió de
tothom en tots els sentits.
AJUSTOS I CANVIS TÀCTICS
Seguint la línia del punt anterior, potser el Barça hauria de recuperar tàcticament els
mecanismes de pressió que va fer servir la temporada passada, on per reduir el desgast de Lewandovsky, eren els extrems que pressionaven sobre els centrals ó el porter rival i obligaven
al portador de la pilota a orientar la passada cap els laterals, on els laterals blaugranes ja
havien avançat la línia de pressió, i Lewandovsky i/o Dani Olmo ja estaven obstaculitzant els
pivots rivals.
Aquesta temporada, el Barça ha començat la temporada amb Ferran fent de “9”, un davanter amb unes característiques més dinàmiques, amb més energia, i on es ell de saltar la pressió sobre porter ó centrals i els extrems queden emparellats amb els laterals rivals, i on
aquesta temporada s'està veient que, quan la defensa rival supera la pressió de Ferran, ó
Ferran no pot arribar a la pressió, als extrems els hi costa molt ajustar la distància entre central
i lateral, i dubten si saltar sobre central ó si seguir emparellats amb el lateral (quedant-se entre lateral i central), un dubte que correlativament fa dubtar als jugadors de segona línia blaugrana (especialment els laterals) que no saben ben bé si han de fer la passa endavant ó
quan l'han de fer.
Amb tot això, els rivals no troben tantes dificultats per a superar la pressió
blaugrana, i tenint en compte que els extrems no segueixen els laterals, (no és una crítica, és
que ni Lamine Yamal ni Rashford son jugadors preparats o de naturalesa de fet recorreguts
defensius), les línies més endarrerides queden més exposades, i els laterals blaugrana queden
defensant un 2 contra 1 (com va passar amb Álvaro Carreras i Vinicius contra Koundé per la
dreta, i amb Fede Valverde i Arda Güler ó Camavinga segons permutaven contra Baldé per
l'esquerra, al Bernabéu, on el Madrid es va fer un tip de buscar sempre la sortida pel cantó
esquerra blaugrana). Tot això fa que alguna peça de l'engranatge no estigui ben ajustada, i amb aquesta forma de jugar, si una sola peça es desajusta, tot l'equip es desajusta, i causa
descoordinació general.
La defensa queda molt més exposada, l'equip és menys compacte, amb distàncies més llargues, línies més separades, està menys agrupat al voltant de la pilota, i els migcampistes tenen més dificultats per donar consistència a l'equip i connectar les línies
LES BAIXES
Ha sigut una fatalitat que, gairebé totes les baixes que ja tingut l'equip de Flick en aquestes
primeres setmanes, han sigut en jugadors d'atac, que la temporada passada van ser
estructurals. Lewandovsky, Raphinha, Dani Olmo i Gavi continuen lesionats. Ferran y Lamine Yamal s'acaben de reincorporar i estan sense ritme de competició, i Rashford i Bardghji són
jugadors nous aquesta temporada, amb unes determinades característiques i d'un perfil concret (de perfil desequilibrant, però que ni han treballat, ni la seva naturalesa és la de pressionar o seguir una marca.
Araújo ha hagut de fer de “9” com a recurs d'emergència en
dos partits per que l'equip tingués algun referent davant per rematar, despenjar ó descarregar
pilotes.
Això ni és una justificació, ni és la causa principal, però sí que és un element més a afegir pel qual el Barça no ha fet un bon inici de temporada i que estigui lluny de la seva millor versió.
Els jugadors que sí que hi son també estan lluny de les seves millors versions (Koundé està molt erràtic, Pedri està tenint més pèrdues de pilota del que en ell és habitual, un De Jong
que ha jugat en diferents alçades li està costant molt donar-li consistència a l'equip, Cubarsí no està sent pulcre en la sortida de pilota i li està costant fer-se més fort i ser més contundent en
els duels cos a cos, i només Eric i Fermín estan en un nivell acceptable, a banda d’un Szczęsny,
que en principi no tindria ni un minut, i al que no se li pot demanar res més.
EXCÉS D'ESPECTATIVES
La gran temporada que va fer l'equip l'any passat ha fet que el llistó de l'exigència i les expectatives hagin pujat al màxim.
També tot l'emtorm (premsa, massas...) no va parar der
elogis als jugadors, i no sé fins a quin punt això pot ser contraproduent. S'hauria de valorar que el que es va aconseguir la temporada passada va ser extraordinari, que és molt difícil de
repetir, que aquest equip encara és molt jove, i que té marge i temps per endavant per aconseguir moltes fites.
Per la meva part, no considero un bon negoci , ni obsessionar-se, ni
jutjar la temporada de l'equip en funció del paper que pugui fer a la Champions League, una competició que hauria de ser una il·lusió en comptes d’un objectiu comú.
Una exigència
realista, seria que guanyi almenys un títol, que disputi la Lliga fins al final, i que a la Champions
continuï fent bones aparicions i que pugui competir contra qualsevol.
Però l'important és que l'equip continuï creixent, i que, més enllà dels resultats obtinguts, l'equip s'expressi d'una
forma en la que ens puguem sentir orgullosos iidentificats.
CONCLUSIONS:
Potser algunes de les causes esmentades no són del tot certes, i per descomptat que no hi ha cap veritat ni raó absoluta, però del que no hi ha dubte, és que no hi ha una única causa.
Les causes de que el Barça no trobi la seva millor versió, son diverses.
El comportament que va tenir Flick el dia del partit contra el Girona, va ser impropi d'ell, i li va denotar la frustració de que no està aconseguint el que vol, i la seva celebració també va denotar un element d'animadversió (no se sap ben bé contra qui ó contra què).
Els jugadors han d’evitar dispersarse, deixar els egos, i tractar de recuperar el seu millor nivell, començant per l'autocrítica,
l'autoexigència, recuperar la fam i la motivació, i sobretot sanejar com a equip. Flick i el cos
tècnic tenen feina: han d'ajustar millor l'equip tàcticament, i saber tornar a arribar a tocar la fibra dels jugadors per que hi creguin en el camí des de el punt de vista emocional.
Les baixes han sigut importants, i han condicionat i influït en el rendiment de l'equip, però en cap cas és
la causa exclusiva, i encara menys haurien de ser una excusa per a un equip com elBarça.
L'entorn ha de saber trobar un equilibri entre el que se li ha d'exigir a l'equip, i la comprensió de que és un equip molt jove que ha de fer el seu camí. Ni se'ls ha d’elogiar fins a la sacietat
quan estan bé, ni se'ls hi ha de fustigar ó lapidar per els errors. Recordem que és un equip i son uns nois molt joves.
No hi ha cap certesa absoluta.
Haurem d'esperar fins més endavant per saber si aquests
jugadors, aquest equip, i aquest cos tècnic, tenen prou capacitats per a corregir aquests
problemes, i si podrem veure al Barça retrobar la seva millor versió, o si per contra, aquest
projecte acaba sent de cicle curt i acaba cremat i desgastat. Tindrem respostes en els propers mesos.
La gran fita de tot l'equip es :
LA TORNADA A CASA i JUGAR ALTRE COP AL SPOTIFY CAMP NOU
Visca,Visca,Visca,Visca el Barça❤❤💙💙❤❤💙💙❤❤💙💙❤❤💙💙❤❤ JoanFP
