Vibrant experiència la final Copa del Rei, desde el fet que emb viscut "in situ" tot el que és anar a una final i tenir el privilegi d'anar emb els meus néts, s'ha de constatar que aquest Barça està més viu que mai i estiguem tranquils que estarà sol per els gran desplegament de culés a la final a Sevilla, quina força i quina juventut,ja podem estar tranquils que mai caminaràs sol,q dons ahir es va constatar que uns éram els que juguen a futbol, mestre que els altres són dels que ploren i buscant presionar els àrbitres, i així els hi va.
Històric> tres cops consecutius i poden ser més en propers dies, de victoria's al Reial Madriz
3 victòries importants per uns nois que juguen com si estiguessin el pati del cole,contra altres figures de gran nivell,que sempre protestan i sempre volent fer trampes i no sabem perdre.
En definitiva, gran partit i *ja tenim la 32çena
Copa de Rei* i som el equip rei de la competició.
Moltes felicitats culés
---------------------------------------
FC BARCELONA 3-2 REAL MADRID (Final Copa SM Rey 2025. 26-04-2025)
Per trenta-dosena vegada en la seva història, el FC Barcelona s'ha proclamat campió de la Copa, després d'impossar-se al Real Madrid en aquesta èpica, en un partit que ha tingut de tot, amb una part per a cada equip, amb components tècnics, tàctics, físics i emocionals per part de tots dos equips que s'han manifestat en els moments que tocaven del partit, que probablement ha tingut més emoció que futbol, i on els detalls han marcat la diferència.
UN PARTIT AMB DOS PARTS BEN DIFERENTS
La primera part va tenir un clar color blaugrana, amb un Madrid molt poruc, que va entrar al camp transmetent la sensació des de l'inici que se sentien inferiors al seu rival, que defensava en bloc baix, i que va quedar ofegat per la intensa pressió blaugrana.
Els homes d'Ancellotti no van poder fer més de tres passades seguides, i no van tenir opcions de connectar amb els seus atacants, envers un Barça que es va fer ràpidament amb el control del partit, que va desgastar el seu rival amb possessions llargues en l'atac posicional, que va madurar molt bé els seus atacs, que va ser molt selecte i va escollir molt bé el moment de filtrar passades de desequilibri ó accelerar i canviar el ritme, i que va poder marxar al descans amb una renda més ample de la que va tenir.
Tot i això, després del gol de Pedri, l'equip de Flick va afluixar la intensitat en la pressió, i el conjunt d'Ancellotti va començar a sortir de la cova, i a la segona part i amb l'entrada de Mbappé, l'equip madrileny va sortir amb un altre aire, amb una pressió molt més intensa, i amb les línies més avançades.
Amb la passa endavant madridista, el Barça va perdre el control absolut que va tenir a la primera part; la línia defensiva blaugrana va tenir dificultats per a tenir una sortida de pilota pulcre amb la pressió blanca, i el mig del camp blaugrana no va poder estabilitzar el joc, ni donar-li pausa al joc, sent engolit per les anades i tornades ela que es va convertir aquesta Final.
ORGULL I CARÀCTER
El Madrid va treure rèdit de dues accions a pilota aturada per a capgirar el marcador, i el partit es va ficar molt coll amunt per a un conjunt de Flick molt cansat físicament, que va notar molt les absències i la falta de fons'd'armari, i amb una dinàmica de partit molt negativa envers un rival crescut.
Però aquest equip va a tornar a demostrar el caràcter l'orgull competitiu que ha exhibit des de l'arribada de Flick, i si a la primera part al Barça li va faltar encert i contundència per a encarar millor aquesta Final, a la segona part va aprofitar gairebé la única que va disposar, i va poder dur el partit a la pròrroga en una jugada on una sensacional passada a l'espai amb l'exterior del peu de Lamine Yamal, una errada de Courtois en la sortida, i una gran definició de Ferran atacant a l'espai, infiltrant-se entre el central i el porter, sortejar-lo i definint.
A la pròrroga tots dos equips van donar símptomes d'esgotament, però va ser el Barça qui va donar més sensació de voler guanyar aquesta Final, va disposar de més oportunitats, va ser qui més va buscar la porteria rival, i al final va trobar el premi en una jugada que va escenificar les ganes de guanyar de cada equip, on Koundé va detectar la tèbia passada de Modric, es va anticipar a un Brahim molt destensat en la recepció de la passada, i amb un potent xut baix, ajustat al pal, tens i amb molta fe, va fer el 3-2 definitiu que li va donar la Copa al conjunt de Flick. Koundé va ser l'heroi, Ferran Torres va ser el salvador i el millor jugador, Cubarsí i Iñigo van estar imperials.
MOLT PER GUANYAR
Quan en l'inici de la temporada 2021-2022 van esclatar els problemes econòmics de l'entitat, i es va iniciar aquest projecte on La Masia seria la base del futur del nou Barça, els títols es veien molt a l'horitzó, gairebé inabastables, però de la necessitat va sorgir la virtut, el Barça (més per obligació que per voluntat) va haver de tornar a les arrels, i aquest nou Barça ja està recollint fruits. Koeman va marcar l'inici de la transició, Xavi va assentar les primeres pedres i les bases del projecte (amb títols de Lliga i Supercopa inclosos), i Flick li està donant un segell i una personalitat i un caràcter que fan que aquest equip torni a estar a l'elit, la culerada se sent identificada, i està completant aquest canvi de cicle on aquest Barça torna a ser temut i admirat, torna a ser un referent del futbol, i torna a guanyar títols.
I el millor de tot, és que aquest equip és molt jove, té molta fam, moltes ganes de guanyar, molt futbol, marge de millora, i molt recorregut.
A aquest Barça li queden molts títols per guanyar!
Estarem al seu costat i tal i com vàrem veure ahir, la culerada es va regenerant i podem tenir Barça campió per molts anys,endavant !!!Visca, Visca,Visca,Visca el Barça❤❤💙💙❤❤💙💙❤❤💙💙❤❤💙💙 JoanFP