desde Milà,
vivint "un situ"
TRISTESA, CRUELTAT
són entre altres las sencesions que et queden després de que l'equip va fer la REMONTADA, sols i quedaven 2 MINUTS i ja estarien a la final.
ORGULLOSOS del nostre escut i vivències viscudes com una final.
Ara tothom en parla, fins i tot, els nostres enemig *vàrem assistir un verdader expectacle per qualsevol, partit per aficionats al bon
FUTBOL.!!! Crueltat i forta autoestima, queda rematar la feina al CLÀSSIC !!!* ❤
---------------------------------------
FC INTERNAZIONALE MILANO 4-3 FC BARCELONA (Champions League. Semifinals. Tornada. 06-05-2025)
El FC Barcelona s'ha quedat a les portes de la Final de la Champions League d'enguany, després de caure en un partit èpic, amb diferents fases i alternatives, i que va acabar amb un final cruel per el conjunt de Hansi Dieter Flick.
Els petits detalls i l'experiència dels contendents han acabat sent diferencials.
CONTUNDÈNCIA A LES ÀREES
Tots dos equips van ser fidels a les seves identitats de joc, amb un Barça tractant de dur la iniciativa amb pilota, i un Inter més reactiu.
En una primera part, on les defenses es van imposar als atacs, i on les pressions es van imposar a la creativitat, tots dos equips van tenir una pobre producció ofensiva, i el conjunt transalpí va estar molt més còmode, i va ser millor al conjunt de Flick en els seu registres, on al Barça li va costar tenir un joc més fluid i continuïtat amb la pilota,li va costar molt trobar espais, i superioritats entre línies, i li va costar trobar desequilibri, tant amb individualitats com col·lectiu.
Per la seva banda, l’Inter va ser molt perillós esgarrapant amb les seves transicions, atacant els espais a l'esquena de la defensa (principalment a la banda esquerra blaugrana), i va transmetre més sensació de perill amb molt poca cosa, i a més el conjunt d'Inzagi va estar molt més encertat i va ser més contundent a les àrees que no pas el conjunt de Flick.
REACCIÓ, FORTALESA MENTAL I FALTA DE MADURESA
La segona part del Barça va ser descomunal.
Els homes de Flick van sacsejar el partit, van imposar un ritme molt més alt, i van imprimir més velocitat amb pilota, on en l’inici del segon acte a l'equip blaugrana li va costar ser precís en la passada, però on mica en mica es va anar entonant, amb més dinamisme entre línies per dintre, més desequilibri individual per fora d'un Lamine Yamal que va tornar a demanar la pilota al peu i a carregar amb l'equip a l'esquena, i amb uns laterals inusuals (Eric García reconvertit, i Gerard Martín amb limitacions i poca experiència) que van acompanyar molt bé les accions ofensives, van ser responsables en cada decisió que van prendre, i que també van ser molt rigorosos defensivament.
El Barça va mantenir una intensitat en la pressió que va ofegar a un Inter que no va poder sortir de la cova, i el va sotmetre fins i tot després del 2-2 on va ser el conjunt de Flick qui va seguir proposant fer futbol davant un rival reactiu que només podia treure aigua del vaixell. Semblava que el gol de Raphinha ficaria el Barça a la Final, però la falta d'experiència i maduresa va fer que l'equip no pogués tallar l'acció del 3-3 abans de la rematada del jugador de l’Inter, on tot i que Araújo va sortir novament a la foto, van ser una sèrie d’accions de falta de contundència en cadena la causa d'aquest gol cruel i letal.
ORGULL
Tot i que l'eliminació va ser cruel, i per causes evitables, seria injust estar enfadat amb un equip que li ha tornat la il·lusió a la culerada. Ha sigut un cop dur i un final cruel, però la fam, la il·lusió, l'orgull, la fam competitiva, les ganes... i fins i tot veure el dolor de tots els jugadors al final del partit, només ens pot fer sentir orgullosos a la culerada.
I després de les desfetes europees d'anys anteriors que han fet tant de mal i que fins i tot han pogut fer passar vergonya, hem de valorar que és molt millor caure amb orgull i d'aquesta manera.
Si anys enrera el Barça podia causar desvinculació, aquest equip genera il·lusió i adhesió.
Aquests nanos han après una gran lliçó, i ja han pagat un dels últims peatges europeus que ens faltaven:
L'eliminació cruel. Aquest equip i aquest projecte té recorregut, i l'any que ve ho tornarem a intentar.
Ara entrem nosaltres! Toca recolzar a l'equip més que mai!
No deixem caure a aquest equip per a aquest cop!
I ara...a sentenciar la Lliga contra el Madrid!! diumenge a la tarde, ben segur que no fallarem!
Visca,Visca,Visca,Visca el Barça💙💙❤❤💙💙❤❤💙💙❤❤💙💙❤❤ JoanFP
