Un altre nit negre a Champions, el Chelsea,igual que el PSG a casa ens han passat per sobre i com sempre, Ronald ARAUJO fem " l'Oso ", deixant l'equip amb 10 !!!
Tot i això, l'equip a tingut moltes coses positives, a la primera part, la fallida de gol d'en Ferrán Torres i fins i tot majoria de possessió de la pilota, dons tot estava molt igualat fins l'expulsió del capità per doble amonestació, totalment inacceptable(és un
carallot) i reincident.
Esperem que sigui un punt d'inflació i anem cap amunt,amb bon joc
---------------------------------------
CHELSEA FC 3-0 FC BARCELONA (Champions League. Jornada 5. 25-11-
2025)
Indiscutible i inapel·lable derrota del FC Barcelona a Stamford Bridge, davant
un Chelsea clarament superior, i que va superar el Barça en tots els aspectes del joc.
PRESSIONS I DUELS INDIVIDUALS
Els homes de Flick van tenir una bona entrada al partit, i als primers instants va fer una pressió intensa i efectiva que va impedir al conjunt de Maresca sortir des de darrera, va tenir una sortida de pilota des de darrera prou pulcre (superant la pressió del Chelsea), i va tractar d’estabilitzar el partit amb possessions llargues, esperant trobar la profunditat per mirar de generar alguna
situació de perill.
Però aquests primers instants van ser un miratge, la pressió
blaugrana va decaure i es va desajustar, el Chelsea va poder superar la primera pressió blaugrana i es va instal·lar a camp rival, va ajustar la pressió a camp rival i va ofegar a un Barça incapaç de sortir del seu propi terreny de joc, i que no va guanyar ni un sol duel individual.
El mig del camp del Chelsea es va
menjar el del Barça, la línia defensiva blaugrana va ser engolida per la pressió
del conjunt londinenc, i va perdre els duels cos a cos amb els atacants del Chelsea, i les individualitats del Chelsea van ser molt més letals que les del
Barça (Cucurella va secar i va ser un malson per a Lamine Yamal, mentre que
Estevao i Pedro Neto van ser un malson per a tota la culerada).
ELS MOMENTS CLAUS I ELS DETALLS
La clara ocasió de gol fallada per Ferran Torres als primers instants quan el
Barça estava sent millor que el Chelsea va poder canviar el guió del partit, el desafortunat autogol de Koundé quan el Chelsea ja s’estava fent amb el control, ja va deixar el partit coll amunt a els blaugranes, i sobretot la auto expulsió d’Araújo després d’una entrada molt imprudent (en una situació reincident, i que el central uruguaià s’ho hauria de fer mirar), va ser un tret al peu disparat per el propi Barça, que va deixar el partit gairebé inabastable per a
els blaugranes.
El sensacional gol d’Estevao a l’inici de la segona part va
sentenciar el partit.
Si bé s’ha de dir que el Chelsea va ser superior al Barça tot el partit, i que la seva superioritat en el partit va ser indiscutible, bé s’ha de dir que els moment i els detalls que van marcar les diferencies i que podien haver canviat el signe del partit, també van caure a favor del conjunt de Maresca.
ENTREGA I FALTA DE REBEL·LIÓ
Aquest partit ens ha de posar en perspectiva: Ha sigut una derrota clara, però no una desfeta.
A dia d’avui el Chelsea és superior al Barça, i aquest Barça
d’enguany, a dia d’avui tampoc està al nivell dels equips “top” d’Europa.
A efectes de classificació, aquesta derrota (si bé deixa al Barça sense marge
d’error per entrar en el top 8) tampoc és un drama (només cal recordar que el campió vigent va estar a punto de caure eliminat a la primera fase la temporada
passada).
I la millor notícia és que aquestes derrotes arriben ara, que encara l’equip té marge de millora i temps per a millorar.
El que sí que ens va deixar preocupats d’aquest partit, va ser que el Barça acceptar el seu destí en el partit en comptes d’afrontar-lo, i que es va deixar engolir per la inèrcia del partit
en comptes de rebel·lar-se.
L’aparició als minuts finals d’un Raphinha sense ritme de competició, va ser l’únic atisbe de rebel·lió que va mostrar el Barça en
el partit (evidentment un atisbe individual que no col·lectiu).
Aquest equip no
troba l’entusiasme, la passió i l’energia i el desvergonyiment juvenil que ens va
captivar a tots de la temporada passada, i aquesta és la veritable inèrcia que s’ha de trencar, i contra el que aquest equip s’ha de rebel·lar.
Això és el que el Barça ha de canviar.
A veure si la recuperació dels jugadors lesionats ajuda a canviar aquesta inèrcia, i a banda de millorar a l’equip també suposen un estímul per els jugadors,cas a part el problema del capità R.Araujo, disponibles actuals, tenim molta feina per endavant !
Ara en pocs dies, Alavés i Atlético de Madrid, a veure com estarà el soci de entusiasme al Nou Camp !!!
Visca,Visca,Visca,Visca el Barça❤❤💙💙❤❤💙💙❤❤💙💙❤❤💙💙 JoanFP