Cròniques del Joan FP – culé – Penya L’Avenç. FC BARCELONA 4-1 VILLARREAL (Lliga. Jornada 26. 28-02-2026)

Avui dia LAMINE YAMAL, i també dia de FUTBOL COL·LECTIU, havent vist tres gols de Lamine Yamal (juvenil) a l’estil Messi o Neymar. I el millor, les seves declaracions: que juga amb un somriure i que està molt feliç des de la lesió del pubis, i que tenia gana (Ramadà).

Però tàcticament, la part dreta de l’equip amb Koundé i Lamine és més difícil de parar quan Fermín juga d’enllaç per la dreta. També cal remarcar que l’entrada d’en Pedri va canviar el partit: va agafar el ritme i la pilota, canviant completament el partit.


FC Barcelona 4-1 Villarreal

(Lliga, jornada 26. 28-02-2026)

Contundent victòria al Camp Nou d’un molt bon FC Barcelona, que va superar clarament un Villarreal superat per un Barça que va exhibir unes bones constants vitals i que va ser molt efectiu.

PRESSIÓ I RIGOR

En aquest moment de la temporada, on en atac i des de l’elaboració col·lectiva l’equip no està gaire inspirat amb pilota, sense pilota es va veure un Barça seriós, concentrat i rigorós, amb una primera línia molt intensa en la pressió, amb les línies més endarrerides molt atentes i concentrades a fer la passa endavant per compactar el bloc i saltar a la pressió, i amb tothom molt atent en l’anticipació, el tall de passada i les ajudes d’emergència.

Tot i dur el pes del partit i la iniciativa en el joc, davant d’un Villarreal que jugava en bloc mig i que buscava atacar sortint amb transicions, l’equip de Flick va crear més des de la pressió postpèrdua (com en l’acció del primer gol) que no pas des de l’elaboració o l’atac estàtic i posicional.

Hem de destacar molt positivament que el Barça no va fer cap concessió defensiva a l’equip de Marcelino, que gairebé no va poder fer cap transició a la primera part.

PEDRI POSA ORDRE

La segona part va començar més inestable. El gol del Villarreal als primers compassos del segon acte, en una acció totalment accidental, va desestabilitzar una mica el Barça i el partit va entrar en una fase on el joc blaugrana era més discontinu, amb menys control, més pèrdues i més anades i tornades a totes dues porteries, un escenari que al conjunt de Flick no li convenia en absolut.

Però amb l’entrada de Pedri, el Barça va recuperar la pausa, el control i les possessions llargues. Es va saber tornar a agrupar al voltant de la pilota, i la capacitat del canari per filtrar passades interiors i a l’espai per trencar línies rivals va fer que el Barça tornés a recuperar el control absolut, el domini i la capacitat de generar.

“Pedri es va quedar la pilota”.

El guarisme final va acabar reflectint en la mesura adequada el que realment va succeir en aquest partit.

NOTES AL MARGE

Si Pedri va ser clau per equilibrar l’equip i donar-li llum, Lamine Yamal va ser el jugador diferencial.

En un context on al Barça li estava costant trobar superioritats i desequilibri des del joc col·lectiu, el de Rocafonda sí que ho va fer des de la individualitat. Lamine Yamal va carregar amb l’equip, va ser el jugador en qui tot l’equip es recolzava perquè iniciés les accions ofensives i, amb les seves individualitats, va marcar les diferències.

L’acció del segon gol és per emmarcar-la en un museu. El seu hat-trick va ser un just premi per arrodonir la seva brillant actuació.

Lamine Yamal va ser el millor jugador, i Pedri el que millor va jugar.

No podem passar per alt el gran partit de Marc Bernal com a àncora a la primera alçada del mig del camp, donant molt equilibri, estant sempre en el lloc correcte i en el moment just, prenent bones decisions i fent bones execucions amb pilota, i atent i concentrat en saltar a la pressió i en l’anticipació.

També la posició d’en Fermín a la dreta com a interior va facilitar que Lamine Yamal tingués superioritat amb Koundé i ell mateix, i els defensors del Villarreal van tenir molta feina.

Finalment, i tot i que no es troben en un gran moment d’encert i d’inspiració, hem de valorar el gran esforç i el gran treball de Ferran, Raphinha i Dani Olmo, que tot i que darrerament no els estan sortint gaire bé les coses, el seu treball i esforç són inqüestionables.

Precisament ara és quan a aquests jugadors se’ls ha de donar més suport.

En fi, brillant partit, tots contents amb l’equip i ara toca intentar dimarts fer l’èpica remuntada.

Visca, visca, visca el Barça. ❤️💙

Joan FP