UN ALTRE RONDA "COPAS" i cap a SEMIS !, el Barça amb un sublime LAMINE YAMAL i BON repertorio de bon joc i aixo es futbol, dons l'Albacete també a fet el seu partit i las bonas oportunitats també han tingut, pero els de la caverna buscan cuansevol jugada per protestar la nostre clasificació a SEMIS. -------------------------- ALBACETE BALOMPIÉ 1-2 FC BARCELONA (Copa SM Rey. ¼ Final. 03-02-2026)
Amb més emoció de la prevista inicialment, i amb més problemes i patiments
dels deguts a causa de la descompressió als últims minuts, el FCBARCELONA ha
aconseguit la classificació per a les semifinals de la Copa, després d’imposarse al Carlos Belmonte a un Albacete molt combatiu, que va competir molt bé, i
que va fer una eliminatòria més que digne.
PRESSIÓ, PRODUCCIÓ OFENSIVA, INTENSITAT, I DEFENSA
Després d’un inici ofensivament fluid del FC Barcelona, on els homes de Flick van trobar passadissos interiors, van trobar espais interiors, i va trencar línies rivals filtrant nombres pilotes a l’esquena de la defensa, l’equip manxec es va rearmar defensivament, passant d’un 4-4-2 tradicional, a un 5-4-1 amb les
línies més juntes i aixo l’equip més recollir, i al Barça li va costar més produir en atac, on es va recolzar massa en un Lamine Yamal, que va dur tot el pes
ofensiu blaugrana. Les millors oportunitats de gol de l’equip de Flick, van venir des de la recuperació post-pèrdua (com la de l’acció del 0-1), on l’equip
blaugrana va fer novament un molt bon treball de pressió sense pilota.
Defensivament, al Barça li va faltar un pel d’intensitat en els duels individuals i
cos a cos, on el Barça va patir alguna aproximació de cert perill en les
esgarrapades del conjunt manxec (que va castigar molt buscant penetracions a
l’esquena d’un Cancelo que va patir molt a la primera part), però que van anar
a menys quan l’Albacete es va anar recollint defensivament.😃
EMOCIÓ FINS AL FINAL
A l’inici de la segona part, Flick va decidir protegir l’esquena de Lamine Yamal
(que va jugar més obert) i substituint a un Cancelo poc rigorósdefensivament, i que estava fent oposicions a la targeta vermella. El conjunt manxec va retornar
al 4-4-2, va avançar les seves línies, i va sortir amb molta empenta,pressionant
a dalt, i tractant de forçar situacions de perill mitjançant centrades laterals i amb accions a pilota aturada, però va ser el conjunt de Flick, qui va colpejar amb el 0-2, precisament en una acció a pilota aturada rematada amb el cap per Araújo. A partir d’aquest gol, el partit es va obrir, on el Barça va disposar d’espais oberts per a ampliar la seva avantatge, i liquidardefinitivament l’eliminatòria, mentre que l’Albacete també va tenir les seves opcions de tornar a entrar al partit mitjançant Jefté. Als instants finals, la intensitat blaugrana va decaure, i el gol de Javi Moreno va fer ressuscitar als instants finals un partit que semblava mort, i les anades i tornades, el gol anul·lat a Ferran, i la
rematada de Fran Gámez que va salvar Gerard Martín sota la línia de gol, li van
posar molt picant i molta emoció als darrers compassos del partit.
NOTES AL MARGE Lamine Yamal és el referent ofensiu blaugrana, i el jugador on l’equip es
recolza quan des de el joc col·lectiu no troba situacions de superioritat i desequili-bri El jugador de Rocafonda és qui marca els tempus i els “timmings”
en els inicis de les accions ofensives blaugranes. En aquest sentit, l’extrema vocació ofensiva de Cancelo ens fa dubtar si és el millor complement per el jugador de Rocafonda a la banda dreta, ja que tots dos es poden molesta
mútuament si no es reparteixen bé els espais, i el *poc rigor defensiu del
portuguès tampoc fa que sigui la millor opció per a cobrir l’esquena de Lamine Yamal. Bons canvis de ritme i accions de desequilibri individual de Rashford, en
un dia on potser a l’equip li va faltar també carregar una mica més el joc per la banda esquerra també, però quan ho va fer, el britànic va fer Bones accions
individuals. Novament a l’equip blaugrana li va faltar contundència per a liquidar
el partit abans. També en algunes fases va faltar intensitat en els duels, i la descompressió final li va donar vida al conjunt manxec. La pressió ofensiva de l’equip va tornar a funcionar, i va tornar a quedar demostrar que *és un paràmetre innegociable i imprescindible per que aquest equip funcioni. Visca,Visca,Visca,Visca,el Barça❤️❤️💙💙❤️❤️💙💙❤️❤️💙💙❤️❤️ JoanFP