Cròniques del Joan FP – culé – Penya L’Avenç. FC BARCELONA 1-2 REAL MADRID (Lliga. Jornada 10. 25-10-2026)

Avui,el Barça fins al fi del món ! Setmana fatal,dues derrotés per posar l'equip al lloc que li correspont, avui Hansi Flick a perdut la batalla,igual que al Parc del Prínceps el passat dimarts, l'equip de Mourinho s'ha imposat contra pronòstic i ha jugat com mai aquesta lliga. El Barça desconegut ha perdut per què sembla què els equips contraris han trobat la "tecla" per imposar-se al joc, al fer marcatje al home del mig del camp,a Sevilla,a París i ahir es clara mostra que al Barça li han press la mida, aquí es Hansi Flick qui té que responde tàcticament, homes com Pedro,Rodri,Fermín i els laterals en cap moment amb estar al l'altura del joc. Però, trankils el Barça es el líder i tenim molt marge de millora, tot i que el Madrid va sorprendre amb jugadors per dintre con Ricardo Silva i van jugar millor. FC BARCELONA 1-2 REAL MADRID (Lliga. Jornada 10. 25-10-2026)
El Real Madrid s’ha endut el clàssic per excel·lència del futbol estatal, en el que suposa la primera derrota blaugrana al campionat de la regularitat d’aquesta temporada. Una derrota en què la justícia del marcador final ha estat directament proporcional al dolor que representa per al barcelonisme.
BLOQUEIG
Davant un Madrid de Mourinho que va plantejar un partit molt seriós en defensa, amb un bloc compacte, molta vigilància individual al mig del camp i una especial atenció a Lamine Yamal, el Barça es va trobar amb un escenari molt incòmode en els aspectes més diferencials del seu joc. A la zona de creació, els migcampistes blaugranes van tenir moltes dificultats per rebre i girar-se amb comoditat, mentre que Cucurella va aconseguir limitar la influència de Lamine, un dels jugadors més desequilibrants de l’equip. El Barça no va trobar prou superioritats per dins ni el desequilibri individual per fora, i aquesta pressió sobre les seves principals fonts de creació li va fer perdre oxigen, claredat, velocitat i fluïdesa en el joc. La producció ofensiva, especialment a la primera part, va quedar per sota del que s’esperava.
Mourinho va saber conduir el partit cap a un escenari que li convenia. Malgrat que la seva proposta, més reactiva que propositiva, pugui ser qüestionada pels amants d’un futbol de vocació ofensiva, el cert és que el Real Madrid va demostrar ofici, solidaritat defensiva i una gran capacitat per aprofitar les transicions ràpides, atacant els espais que deixa un Barça que assumeix riscos per naturalesa. I aquí és on vaig trobar a faltar més iniciatives de rebel·lió individual per part dels blaugranes: conduccions dels centrals per superar la primera línia de pressió, dividir els rivals i generar noves línies de passada. Amb els migcampistes tan vigilats, potser els centrals haurien d’haver assumit més responsabilitats en la construcció. També em va quedar la sensació que les intervencions des de la banqueta podrien haver arribat abans, davant les dificultats que estava mostrant l’equip per trobar solucions.
DETALLS
El Madrid tampoc no va disposar d’un nombre excessiu d’ocasions, però va ser més contundent a les àrees, va saber aprofitar millor els seus moments i va tenir la fortuna d’alguns detalls que, en partits tan igualats, poden acabar sent determinants. En el 0-1, Mbappé va marcar d’una manera gairebé involuntària, després que la pilota li rebotés a la cama arran d’una mala refusada de Gerard Martín. Un gol afortunat en la rematada, tot i que precedit d’una bona acció col·lectiva madridista.
A la segona part, el Barça va fer un pas endavant, va aconseguir l’empat de Raphinha i va viure els seus millors minuts, pressionant el Madrid i buscant el gol de la remuntada. En aquest tram, Lunin va resultar providencial amb una gran aturada a una rematada de cap de Gerard Martín. Però, quan semblava que el partit podia decantar-se a favor dels blaugranes, el Real Madrid va tornar a demostrar la seva capacitat per castigar qualsevol concessió: una transició molt ben executada, culminada per Mbappé a les acaballes del partit, va acabar decidint el clàssic. El gol va arribar en un moment en què el Barça semblava tenir el control i va ser especialment dolorós per la manera com es va produir.
En definitiva, en els moments decisius els jugadors madridistes van gestionar millor el partit i van ser més determinants. El Barça va tenir arguments per competir i, sobretot a la segona part, per aspirar a un resultat millor, però no va saber transformar aquella superioritat en prou ocasions i encert per endur-se els punts.
SETMANA MARCADA, SETMANA NEGRA
Un Barça que havia comptat per victòries tots els seus partits de Lliga fins aquesta setmana ha encaixat dues derrotes consecutives en una setmana que la culerada havia assenyalat com les primeres grans proves de foc de la temporada davant dues potències futbolístiques. És evident que podem fer lectures diferents de cadascun dels partits: contra el PSG, el Barça no partia com a favorit; contra el Real Madrid, sí. Però aquests dos resultats adversos, i les diferents circumstàncies en què s’han produït, ens han de fer reflexionar a tots, tant a l’equip com a l’entorn.
Cal analitzar com s’han produït les derrotes, en quin punt real es troba l’equip, quins aspectes es poden millorar i fins on li podem exigir. També hem de valorar com encaixem aquests revessos i si hi ha adversitats o condicionants que desconeixem i que poden haver afectat el rendiment, com ara el cansament que ha esmentat Flick. No es tracta de buscar excuses, sinó d’entendre què ha passat i extreure’n conclusions útils.
No hem de perdre el cap: encara som a l’Octubre, queda molta temporada per endavant i continuem sent líders de la Lliga malgrat la derrota. Ni fa una setmana érem invencibles ni ara ens hem de tornar bojos i cremar-ho tot. A l’entorn li toca arropar l’equip més que mai, i a l’equip li toca continuar treballant, corregir errors i trobar solucions als problemes que aquests dos partits han posat de manifest. Si aquestes derrotes serveixen per aprendre i créixer, benvingudes siguin. Sempre quedarà el Barça més que mai, per això tenim que ajudar per ser els millors. Visca,Visca,Visca,Visca el Barça❤️❤️💙💙❤️❤️💙💙❤️❤️💙💙❤️❤️💙💙❤️❤️*JoanFP*