Cròniques del Joan FP – culé – Penya L’Avenç. REAL VALLADOLID 1-2 FC BARCELONA (Lliga. Jornada 34. 03-05-2025)

Partit "TRAMPA", emb encaixada gol de rebot, difícil per las rotacions de cara el proper dimarts a Milà, però finalment a sigut superat per la 8a.REMONTADA de la temporada !!!
Partit, sense massa història,però que es tenia que guanyar i per fi s'ha complert l'objectiu final per encarar el proper partit contra el Real Madrid, pot ser molt definitiu !!!
PRIMER, DIMARTS a Milà, per la final de CHAMPIONS! de MÚNICH !!!
---------------------------------------
REAL VALLADOLID 1-2 FC BARCELONA (Lliga. Jornada 34. 03-05-2025)
Amb més patiment del previst, el FC Barcelona va aconseguir una important victòria al José Zorrilla davant un deshauciat Valladolid, en un partit que no passarà a la història des de l’òptica blaugrana, però que sí que pot dir que va complir amb em que se li demanava: complir l'expedient i treure els tres punts.
PRIMERA PART PLENA DE CONTRATEMPS
Un afortunat gol d’Iván Sánchez amb rebot a les cames d'Araújo i una passa a contrapeu d'un inactiu Ter Stegen, van començar a posar coll amunt el partit a aquest Barça on Flick va fer moltes rotacions a l'onze titular.
Després del gol, l'equip castellà es va limitar a defensar-se en bloc baix, aculat al darrer terç de camp amb les línies molt juntes, i tractant de tancar línies interiors per reduir-li el màxim d'espais possibles a un Barça, que va notar molt que els seus jugadors d’atacs no eren els habituals, on no tenien ni automatismes, ni ritme de competició, ni el nivell de qualitat i desequilibri que els jugadors més habituals. Tot i això, el Barça va disposar d'alguna oportunitat per al menys arribar a la mitja part amb el marcador igualat.
El Barça va dur la iniciativa en el joc, i va monopolitzar el control de la pilota, però el plantejament de l'equip castellà li exigia al conjunt de Flick un ritme alt de circulació de pilota, i ser molt precís en la passada i molt puntual per atacar els pocs espais que es poguessin generar.
La lesió del jove debutant Dani Rodríguez va precipitar encara més l'entrada de jugadors de la “primera unitat”
MILLORIA OFENSIVA I PATIMENT DEFENSIU
A mesura que van anar entrant jugadors de la primera unitat, l'equip blaugrana va anar diluint millor ofensivament, trobant més les línies a zones interiors, trobant més espais a prop de la frontal de l'àrea, i amb jugadors més creatius com Dani Olmo ó Fermín sentint-se més lliures davant una defensa del Valladolid molt més desgastada per l'esforç físic i mental acumulat des de la primera part.
Raphinha i Fermín van capgirar el marcador. Amb el marcador a favor, el Barça va defensar-se tractant de tenir possessions més llargues i sense renunciar a buscar un tercer gol que no va arribar, però també va acabar patint defensivament amb pilotes a l'esquena de la defensa, principalment a l'esquena d'Héctor Fort, que va acabar el partit molt cansat, amb molèsties físiques, i que li va costar mantenir el rigor defensiu contra Raúl Moro (el jugador més perillós del Valladolid).
El patiment blaugrana va ser més pel que podia passar que no pas pel que estava passant.
Finalment el marcador no es va moure, i el Barça va poder tancar una victòria fonamental.
OBSERVACIONS AL MARGE
Flick va apostar per les rotacions, i tot i que va haver de recórrer a alguns jugadors que no tenia pensat que fossin necessaris, destaquen que no va perdre el cap, que dintre dels contratemps va mantenir el pla inicial (per exemple Pedri va ser substituït a la mitja part), i va distribuir degudament els minuts i els descansos. Raphinha va a ser el millor jugador blaugrana en atac, va dinamitzar el joc ofensiu blaugrana, va prendre sempre la millor decisió, va ser el jugador més esmolat i el més desequilibrant, i va ser diferencial. Lamine Yamal va fer les delícies dels aficionats del José Zorrilla amb les seves individualitats.
Héctor Fort ha demostrat que és un lateral de perfil ofensiu, que pot ser molt incisiu en atac, però que li costa mantenir el rigor defensiu (més enllà de que hagi patit molèsties físiques).
Ansu Fati no va aprofitar la oportunitat, i no va mantenir la línia de l'atreviment i la desinhibició que va exhibir en el partit contra el Mallorca i va tornar a fer una actuació molt pobre.
A Ter Stegen se li va notar la inactivitat, però va fer una bona aturada en una rematada de Latasa.
Finalment Araújo va estar molt bé en les accions d'emergència defensiva (anticipant i auxiliant), i també va exhibir un alt nivell de concentració oferint-se a la cobertura d'un Héctor Fort que estava patint.
A Milan queda,el repte nosaltres anirem a buscar la CHAMPIONS!!
¹Visca,Visca,Visca,Visca el Barça 💙💙❤❤💙❤💙❤💙❤💙❤💙❤💙❤ JoanFP