FICCIO AL ESTADI com una peli de ficcio, varen assistir ahir a eliminació d'un bon l'equip,que surt reforçat després d'una primera part a Madrid horrible per falta de concentració i després d'un gol legal però anulat (encara estàn buscant el fora de joc d' en Cubarsí) gol que per avuí era molt important i que ens han privat d'una pròrroga super interessant, per l'intensitat del partit, al tocar el pito final, tots els jugadors, dels dos equips, s'han quedat fossos PARTIT INTENS i MEMORABLE__________ FC BARCELONA 3-0 ATLÉTICO DE MADRID (Copa SM Rey. Semifinals.
Tornada. 03-03-2026)
Gran partit al Camp Nou d’un FC Barcelona que es va quedar a les portes de culminar una gran remuntada davant un Atlético de Madrid, que jugarà la Final de la Copa, però que s’emporta del Camp Nou la lliçó i la presa de consciència del que és aquest FC Barcelona de Hans Dieter Flick, i de que en les seves
respectives millors versions, son inferiors a l’equip blaugrana.
RITME, PRESSIÓ I RIGOR
Primera part impecable del conjunt de Flick, molt intensa en la pressió, en
l’activació de la pressió post-pèrdua, atenta en l’anticipació i en saltar la línia,
ajustant molt bé les seves línies, ajustant i compactant molt bé tot el bloc, rigorós en les obligacions, i solidari en les ajudes en les poques ocasions que hi va haver de córrer cap a enrere en alguna emergència (el Barça no li va donar gairebé opcions a l’equip de Simeone de desplegar-se amb alguna transició).
Amb pilota, i davant un equip que defensava a en bloc baix i les línies molt
juntes, els homes de Flick van imposar un ritme molt alt, combinant ràpid, fent circular la pilota de forma ràpida i fluïda, trobant associacions i superioritats entre línies per dintre, i profunditat i amplitud per fora. A la primera part el Barça va fer una notable producció ofensiva, provant també recursos com els llançaments de mitja distància ó les centrades laterals. Al Barça li convenia el sacseig, i que passessin coses, va aconseguir endur el partit a l’escenari que li convenia, i fins i tot va poder fer algun gol més.
A LES PORTES
La segona part va seguir el mateix guió que la primera, on el Barça va mantenir
la mateixa intensitat i rigor, fins a l’extrem de que el conjunt matalasser encara va tenir menys opcions a la segona part, on novament els homes de Flick no van fer cap concessió al conjunt de Simeone. Però amb pilota, i a mesura que van anar passant els minuts, l’esforç físic d’uns jugadors que es van buidar, i que van donar, fins i tot més del 100% del que podien, van acabar passant factura. Les lesions de Koundé i Baldé, o les rampes d’un Pedri colossal que no estava per a jugar 90 minuts, i que ho va tenir que fer per circumstàncies, van
escenificar que l’equip va arribar al límit, i només hi quedava tirar d’èpica, on
l’equip blaugrana va acabar tancant amb tres, Araújo com a “9” despenjant
pilotes, Dani Olmo i Raphinha per darrera, i Lamine Yamal i Rashford oberts a les bandes. Sense energia, esgotats física i mentalment, i a diferència de la
primera part, amb més cor que no pas futbol, el conjunt de Flick ho va continuar
donant tot intentant-lo fins al final, i es va quedar a les portes de forçar la pròrroga.
ORGULLOSOS L’ovació i el reconeixement de tot el públic que hi va assistir al Camp Nou,
representa que tothom es va sentir identificat amb aquest equip, i que més enllà dels resultats, la culerada vol sentir aquest orgull. Evidentment que és inviable i insostenible jugar amb aquesta intensitat, rigor i concentració tots els
partits (torno a remarcar que tots els jugadors hi van donar més del que
podien), però el que tothom vol és que l’equip mantingui en bona salut les seves constants vitals imprescindibles, i que identifiquen aquest projecte:
pressió, línies altes, recuperació post-pèrdua, anticipació, bloc compacte, i rigor
per minimitzar desajustos i disfuncions. El Barça ha de sortir reforçat sobre com
ha sigut el desenllaç d’aquesta eliminació, i ha de treure clares conclusions dels dos partits amb les seves respectives actuacions i versions. Colossals actuacions de la parella de centrals Cubarsí (imperial) i Gerard Martín (treballador a l’hombra), i d’un Marc Bernal que afegeix el gol i les arribades de segona línia, al seu paper d’àncora com a pivot defensiu. Conclusió final, eliminatòria perduda a Madrid, per una primera part desastrosa i falta de concentració i com sempre la injustícia arbitral per la anulació d'un gol de Pau Cubarsí, que encarà estàn buscant un fora de joc, fet que avui ens ha impedit arribar a la gesta de una pròrroga. Endavant vénen la Lliga i Champions. Visca,Visca,Visca,Visca el Barça❤️❤️💙💙❤️❤️💙💙❤️❤️💙💙❤️❤️*JoanFP*