Cròniques del Joan FP – culé – Penya L’Avenç. RCD ESPANYOL 0-2 FC BARCELONA (Lliga. Jornada 18. 03-01-2026)

Arribat el DERBI,visca el DERBI !!! en tingut que passa masses anys, però ens a valgut la pena i per fi arriba el gran DERBI i per fi em vist un partit de futbol,un apassionat derbi i amb totes las emocions !!! Gràcies a tots, per el nivell i ojalá els propers anys es mantingui aquesta emoció
Tots dos equips en tingut possibilitats de guanyar però la efectivitat del Barça a sigut determinat, bé, molt bé per començar l'any amb bon resultat i ja veurem que tal anira aquest mes de Gener !!!
Joan Gcia i Fermí 👍
---------------------------------------
RCD ESPANYOL 0-2 FC BARCELONA (Lliga. Jornada 18. 03-01-2026)
Victòria del FC Barcelona a Cornellà, en un apassionant derbi català, en un duel on l’Espanyol va fer un gran partit, però que la contundència blaugrana a les àrees han acabat marcant les diferències.
CONTROL SENSE PRODUCCIÓ OFENSIVA
Tots dos equips van assumir, acceptar i interpretat el seu rol.
El conjunt de Flick, va entrar molt bé al partit, duent la iniciativa, elaborant i madurant molt bé els atacs amb possessions llargues, anant de costat a costat, obligant al seu rival a desgastar-se amb basculacions defensives i atacant amb paciència esperant trobar espais, però la producció ofensiva blaugrana va ser insuficient, on l’equip de Flick no va trobar espais entre línies, profunditat ni amplitud. Individualment els jugadors d’atac no van estar gaire inspirats (imprecisos), i va tenir dificultats marcant els “timmings”.
Només en la pressió (sense pilota), els jugadors d’atac van estar rigorosos i intensos (paràmetre innegociable en el Barça de Flick). Defensant en bloc baix, i fent transicions ràpides, amb menys control i menys pilota, l’Espanyol va tenir més oportunitats de gols, i més clares.
JOAN GARCIA
Estava en el centre d’atenció, en el punt de mira, i a banda de tornar a demostrar la seva enorme qualitat, el porter de Sallent, en una autèntica prova de foc a nivell ambiental i de pressió, va exhibir una nervis d’acer, i una fredor, una calma, i ha afrontat la situació amb una naturalitat en aquest tipus de situació de pressió extrema, que ens confirma que és tota una garantia per a la porteria blaugrana en tots els aspectes. Amb tot el que l’envoltava en tots els sentits en aquest partit, Joan García va exhibir la seva millor versió, i va mantenir viu al Barça amb grandíssimes aturades que van impedir que el conjunt de Manolo González s’avancés en el marcador.
També va estar molt concentrat en les cobertures dels espais a l’esquena de la defensa, anticipació, pres de decisions i joc de peus.
La aturada al cop de cap de Pere Milla, candidata a millor aturada de la temporada.
CANVIS I CONTUNDÈNCIA A LES ÀREES
L’Espanyol ho va veure tan a prop, que per inèrcia va buscar tant a dalt el Barça, que el conjunt de Flick va acabar castigant els espais oberts que va acabar deixant als darrers minuts el conjunt de Manolo González.
Joan García va marcar les diferències davant Roberto i Pere Milla, mentre que Dimitrović (que si que hi havia fet una gran aturada a Éric García), no va poder aturar les rematades de Dani Olmo i Lewandovsky.
Els canvis que va fer Flick, si que li va donar al Barça un altre aire en el mig del camp, i en atac.
Especialment destacable va ser l’aparició d’un Fermín López que va agafant galons i responsabilitats, va fer mal entre línies, i les seves aparicions van acabar sent decisives i desequilibrants amb conduccions i assistint. Gran, molt Gran és Fermí ,tot coratge i compromís al equip !!!
Endavant BARÇA,ara ja cap la Supercopa de Espanya,de moment tots amb Bones vibracions cap Aràbia.
Visca,Visca,Visca,Visca el Barça !!!❤️❤️💙💙❤️❤️💙💙❤️❤️💙💙❤️❤️ JoanFP