Es va crear l’agost del 1936, es va instal·lar als Escolapis de Sarrià, a Barcelona, i en van sortir gairebé 2.000 oficials que van participar en la Guerra Civil

Toni d’Armengol  Actualitzat 
TEMA:
MEMÒRIA HISTÒRICA

Pocs dies després del cop d’estat feixista de Francisco Franco, i dissoltes les unitats rebels de l’exèrcit de la República, el govern de la Generalitat va veure clar que per fer front als nacionalistes calia alguna cosa més que el voluntarisme de milicians i revolucionaris.

El catedràtic d’història de la Universitat de Barcelona Josep Maria Solé i Sabaté explica que, degut al cop d’estat, la República espanyola es va quedar pràcticament sense exèrcit.

A llocs com Catalunya es van crear milícies que van anar al front de l’Aragó, però tenien un marge d’acció limitat i aviat es va impulsar la creació d’un exèrcit popular:

«Quan es veu que no són capaços d’ocupar els seus objectius, a Terol, a Osca o Saragossa, la Generalitat s’adona que han de crear un exèrcit, i una escola d’instructors de guerra per formar oficials.»

«L’objectiu és crear un exercit que funcioni, amb una certa disciplina i ordre i amb la logística i necessitats de la guerra, per fer front a un exèrcit regular, secular, equipat i amb el suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista…»

«La guerra era d’unes característiques, d’una potència de foc i una modernitat que depassava moltíssim les capacitats del voluntari, de l’entusiasta, del valerós.»

Façana dels Escolapis de Sarrià, a Barcelona

Als Escolapis de Sarrià

La Conselleria de Defensa crea, per decret del 26 d’agost del mateix 1936, l’Escola Popular d’Instructors de Guerra de la Generalitat de Catalunya, setmanes abans que ho comenci a fer el govern espanyol.

S’instal·la al gran casalot que els Escolapis tenen dalt de tot de Sarrià, a Barcelona, i la instrucció es fa als patis.

Allà hi coincidiran fusters, lampistes, treballadors de tota mena i condició, això sí, amb l’aval d’un partit o sindicat afí a la República.

Però també fills de la classe mitjana, llicenciats amb més estudis, tots ells poc avesats a la vida militar, a la qual es van anar emmotllant amb els mesos.

 

Professorat militar

Els professors surten d’entre els afins al govern legal, de les unitats de l’exèrcit suprimides, com el comandant menorquí Vicenç Guarner, membre de la Unió Militar Republicana Antifeixista, o el comandant català Enric Pérez Farràs, i també activistes sindicals que organitzen les milícies, com Joan Garcia Oliver.

A les aules dels Escolapis es formen 6 promocions d’oficials i suboficials: les tres primeres es van graduar sota l’observança del govern de la Generalitat, i les tres segones ja sota el comandament del govern de la República.

La guerra interna a la rereguarda, el maig del 1937, va provocar que la Generalitat perdés les competències de Defensa que s’havia atorgat el juliol anterior.

En total en van sortir 1.885 brigades, alferes, tinents i capitans que van ser destinats als diversos fronts. Molts van morir, d’altres es van exiliar en acabar la guerra.

Primer treball de recerca sobre l’Escola de Guerra

Solé i Sabaté, juntament amb el catedràtic de la Universitat de Barcelona Joan Villarroya, acaben de publicar un llibre que detalla la història d’aquesta institució molt desconeguda.

Villarroya destaca la feina de recerca que han fet per reconstruir un dels aspectes menys estudiats de l’etapa republicana:

«Hem pogut refer, després d’anys d’investigació, els destins que van tenir, els ascensos, si van estar en camps de presoners, si van ser jutjats, si van ser condemnats, si van anar a Mèxic, si van morir a Mauthausen…»

«Aquesta base ens ha permès explicar-ho, i les dades ens ha permès fer un petit retrat del que va ser aquestes generacions que van viure la Guerra civil.»

Portada del llibre sobre la recerca que Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villaroya i Font han fet sobre l’Escola de Guerra

Recull dades, memòries i referències fins ara disperses

«L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya» és un treball de recerca que inclou, a més de totes les dades oficials fins ara disperses, les memòries, notes i anècdotes d’un bon nombre d’alumnes que van formar part de l’escola, i que Solé i Villarroya han anat recollint en converses i entrevistes al llarg dels anys.

Entre ells, els escriptors Joan Sales i Raimon Galí, que en les seves obres (per exemple, la universal «Incerta glòria«, de Sales) i la seva correspondència van deixar també constància del pas per l’Escola de Guerra.

Alguns d’ells, els primers mesos, mentre va dependre de la Generalitat, van somniar amb un exèrcit republicà de Catalunya que a la fi mai va existir.

Segons Solé i Sabaté, per a tots ells, més enllà de les ideologies diverses que poguessin defensar, el valor suprem era la república, la lluita per la civilitat, pel progrés social i perquè la democràcia tornés a Espanya.

Font de l’article: La desconeguda història de l’Escola de Guerra de la Generalitat (ccma.cat)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.